LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 15 - V Vell camí de l’arxiduc Vell camí de ferradura cap amunt dins la muntanya cavalcava l’Arxiduc d’alt d’una mula ensellada, per allà molta de gent era a fer l’estivada, els carboners a la sitja i els calciners la calç blanca i és a l’hivern neveters en coratge trepitjaven la neu que en venir l’estiu la set de molts apagava. Aquell camí empedrat, per vora tot serpetejava i l’Arxiduc d’alt la mula feliç a tots saludava generós es feia amunt per entre roques i branques vora els penya-segats anava a la Foradada, des d’allà la immensitat de la mar i el cel mirava. Des d’allà ell era l’amo de tota aquella contrada, mirava passar els vaixells que a son quefer se n’anaven i els pescadors agraïts alçant la mà el saludaven. Era la posta del sol, crepuscular paisatge… Però tot ha canviat, el camí per on passava aquell home tan valent damunt la mula ensellada ja solament és record, ple de eritges, ple de mates, ple de carritx i altres herbes que esborren la remenbrança d’un temps que fou més tranquil, malgrat ja de la ignorància. Queda el clot de forn de calç, de la sitja la rotllana fondals de cases de neu i parets d’unes barraques, tot ha passat a la història, tot ho fa la maquinària de tots els llocs de treball sols queda la recordança. Vell camí de ferradura cap amunt dins la muntanya cavalcava l’Arxiduc d’alt d’una mula ensellada. Amb la meva neboda Rosita, que per a mi és una germana, i el seu marit en Miquel.​