LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 160 - E En un país llunyà vivia un empresari molt ric, qui havia heretat molts de béns dels seus avantpassats i ell era bon negociant, tenia ja seves bastantes empreses, no li mancava res, va disposar de tot el que desitjava però no era feliç, sempre volia més, sempre estava amb la idea d’estar per sobre els altres. Una nit va tenir un somni horrible i es va aixecar el dematí de molt mal humor, va sortir al jardí a veure si el cap se li aclaria, o si li desaparexia aquella ràbia que havia agafat sense cap motiu. Va anar a una de les seves empreses a veure com anava, allà hi treballava molta gent i entre ells un directiu que ho gobernava tot, però a les ordres d’aquell home estrany que era l’amo del negoci. El va saludar i li va preguntar, que havia fet, que veia les coses molt canviades de lloc. “No senyor”, li va contestar el directiu, aquí no ha canviat res tot segueix tal com vostè va manar”. Però ell no ho va entendre i amb la fúria que duia, li va dir, que si es portava així no li servia i l’enviaria a l’atur, el va maltractar, el va insultar fins que va estar saciat de dir-li tot el que s’inventava, com si fos un delinqüent. Es va fer hora d’anar-se’n i aquell directiu que era molt bona persona i agradable per a tots s’en va anar ridiculitzat i enutjat a casa seva. Arribà, quan va ésser el portal va veure la casa plena de taules vestides amb gran luxe va pensar que s’havia equivocat, però no, allà era casa seva, va veure la seva dona que l’esperava vestida molt elegant i molt enjoiada com si hi hagués un esdeveniments, i li va cridar dient- li: Que passa aquí? És que has posat un restaurant? No li digué ella, i el va abraçar feliç, és que hem preparat un banquet per celebrar que tu tens aquest bon treball i he convidat el teus amics, penso que t’agradarà. A ell li va caure l’ànima als peus i li va cridar, lleva tot això i digués als convidats que s’ha suspès, d’on ho pagaràs si avui ja m’han fet ofertes de portar-me a l’atur? Ell després d’aquesta discusió es retirà i no el tornaren veure en tot el dia. Ella amb molt de disgust i desil·lusionada, va L’histeria, l’amor i la tolerància