LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 161 - cridar la criada i li va manar que retiràs tot el que havien estés i anàs a llevar l’ordre dels que els havien de servir i a tots els convidats, que els digués que hi havia hagut un contratemps i no es celebrava la festa. A aquella al·lota li vingué molt de nou aquesta decisió i li va demanar: Que passa? Ella li va contestar, que fes el que ella li manava i la resta no l’importava. Sense comprende res s’en va anar correguent i es va travar amb el ca que jeia ben tranquil allà enmig, li va pegar una cossa que li feu mal i aquell animal tan ximple, va fer com si li donés un atac de ràbia, va sortir escapat al carrer, per allà passava passetjant una senyora i quan va està el seu indret es va embolicar per les seves cames i la mossegà, aquella dona va llançar un crit molt amarg i caigué desmaiada. Uns joves que circulaven per allà la asistiren i l’acompanyaren a una farmàcia, tenia la cama que li sagnava roi seguit. La va atendre un jove principiant, ho va fer el millor que va saber per no ocasionar-li mal, però li va haver de posar la vacuna antiràbia, per si acàs hagués contret la ràbia del ca, aquesta vacuna és picant i és normal que es sentís molesta i alterada, insol·lent, tant que va insultar aquell al·lot que li donava remei, insinuant-li que intentava llevar-li la vida. Ell que sempre s’havia sentit estimat i respectat va ésser com si li caigués un penyal damunt i li va entrar una arítmia que no hi havia forma de tornar-lo en el seu estat, li varen haver d’administrar calmants i tranquilizants. Ja es va fer hora d’anar-s’en a casa seva. Va arribar a punt de sopar, quan va veure el plat que hi havia preparat, es va enfadar, perque el menú que hi havia, no era del seu gust. La mare li va demanar que li passava i ell a dures penes li va contar el fet d’aquella pacient. La mare li digué: - “Fill meu! No t’has d’exaltar per això, trovaràs de tot, uns et maltractaran com aquesta i uns altres et diran gràcies i pot ésser que et donin alguna propina, així que tu està tranquil i ara sopa que el que t’he preparat és molt bo. Demà tu triaràs el plat que més t’agradi, després ves a dormir, t’he posat llençols nets i perfumats i podràs descansar molt bé.” Ell ho va comprendre i li passà tot el trastorn que duia. Aquí l’amor i la tolerància s’ajuntaren i romperen aquella cadena de depressions que aquell senyor histèric havia començat amb un mal somni.