LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 163 - a dins la soca que tenia crivells, miraren si veien qualque cosa per espipellar, però no, no hi havia res. Esgotats de cansament, de fam i de set, s’allargaren allà a terra i quedaren adormits, somiaren moltes coses, lluny del que vivien, els picaren insectes sense adonar-se’n conte. A l’albada quan el dia va claretjar es despertaren, s’aixecaren, feren uns estiraments i van tornar a posar-se en camí, no es sap quant temps caminaren. Passaren fred, passaren fam, passaren por, fins que arribaren a un poble que va ésser una ciutat gran, allí veren una senyora que entrava a una casa la van cridar i li varen dir: “Senyoreta, per amor de Déu ens pot escoltar? “Fa dos dies que no hem menjat res, tendria, per poc que sia qualque coseta per alleugerir- nos la fam?” Se’ls va mirar amb mala cara, però va veure l’aspecte que presentaven, desnudrits, deshidratats, plens de ferides que els sagnaven i es va fer llàstima, va posar llet a dins un tassó petit i el va donar a Tomàs que semblava ésser el més gran i els digué: - “repertiula-vos, ja no tinc res més”, li va donar les gràcies, el va agafar, va veure dos globs i passar el seu germà que sense pensar-ho el s’engolí tot. En Tomàs es va alegrar de veure que el seu germanet quedava saciat i es va posar a ballar una de les dances que aprenien a l’escola, n’Andreu va cantar una cançò també de les que aprenien, ho feien per agrair aquella petita quantitat de llet, els havia alegrat la vida. Aleshores passava un senyor per allà i es va trovar amb aquella escena, li cridaren molt l’atenció i els va demanar d’on eren i que feien en aquell lloc, li contaren tota l’història del que havien passat. Aquell home es va compatí d’ells i els digué:- “Vendríeu amb mi? A casa meva tindreu llit per dormir i un plat a la taula”. - Ells de bona gana aceptaren. Allà els rentaren, els curaren les ferides que durant la nit els havien ocasionat els insectes davall aquell arbre, després els feren menjar abastament i els feren moltes preguntes que ells a tot contestaren correctament, veren que aquells nens no mentien. El dia següent el senyor va manar a les criades que els deixassin dormir, que estaven molt cansats, que quan s’aixequessin els ajudessin a vestir-se amb roba nova i els preparessin un bon berenar. Mentrestant el senyor amb el seu cotxe s’en va anar al poble d’on eren aquells dos nens, el primer que va fer va ésser anar a l’escola i demanar per en Tomás i