LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 165 - Es celebrà una festa gran el dia que la van inagurar, convidaren tot el poble, daren treball a molta de gent, la beneiren, li posaren el nom de “VESTIGIS D’UN TASSÒ DE LLET” foren els padrins d’honor aquell a qui li deien mon pare i la senyora que de mala gana els va donar un tassó de llet. En Tomás i n’Andreu a partir de llavors feren feina a la ciutat, però els dies de descans anaven a la residència a ballar i a cantar, a alegrar la vida dels que allí residien. I al costat amb el qui era el seu pare adoptiu i la senyora del tassó de llet visqueren molts d’anys fent el bé a qui ho necessitava.