LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 5 - Vaig veure la llum el 17 d’abril de 1931 records de la primera infància en tenc pocs, o sia un infant com tots. Vivíem enfora, al peus de la Serra de Tramuntana, entre boscos i oliveres, arbres fruitals i jardí, un solitud de pànic, on es sentien tots els renous com és el vent i les tronades i quan envestia el torrent d’es Guix era farest, però també sentíem els picarols de les ovelles, el raucar dels granots, el cant dels rossinyols i tantes altres coses que són bons records. Pels que venien de visita era un paradís, però ai! Arribà l’hora d’anar a l’escola i va ésser un problema la llunyania, era molt petita, però a poc a poc tot es va arreglar, i vaig saber aprofitar el temps. Coses molt bones que em van quedar en la memòria, la nostra mare havia passat l’infantesa i part de la joventut a Barcelona i en la seva bona educació ens contava rondalles i poemes que jo en molta facilitat retenia i prest composava contes que després contava el meus germans més petits, així vaig anar creixent, cada dia m’interessava més el món de les lletres, va ser difícil vivint en un lloc llunyà sense mitjans de locomoció ni tecnologia, tot es feia a mà. Escorcollant els recons del meu passat a dins un lloc que no ha estat fàcil, vaig tenir la sort de conèixer el Sr Llorenç Riber membre de la R.A.E., ell em va entrar a la literatura i la mètrica, després del que ell es preocupà per mi he estat guanyadora de diferents premis. Però la vida té un embat a vegades de bonança i altres d’onades amb fortes turbulències que a tots un dia o altre ens toca viure, he passat episodis que no importa contar. El meu desig de sempre ha estat veure editada la meva obra i ara amb l’ajuda de les meves filles he aconseguit la publicació de “ LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA” que és el títol que més m’agrada per encapçalar aquest llibre que tant he somiat. Gràcies a tots i a totes els que teniu el gust de llegir-lo, esper que vos agradi. Jerín Vallcaneras Vicens Agost de 2021 Caimari - Pròleg -