SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

134 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula En les dues representacions més antigues que coneixem de l’escut de Santanyí, situades l’una de l’altra a una gran distància cronològica, l’Anyell Eucarístic, representació metafòrica de Jesucrist, està dempeus, d’acord amb la visió narrada a l’Apocalipsi, que copiam a partir de la traducció de la Bíblia catalana: « Aleshores vaig veure al mig, en el trono, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat». La primera en el temps, de principis del segle XIV (circa 1300) és sobre una de les claus de volta del Roser i té el cap a l’esquerra; l’altra, de 1705, amb el cap a la dreta, estava a la façana de l’antiga universitat ( la Sala Vella) i ara, gràcies a una proposta del pintor argentí Francisco Bernareggi, es troba en el saló de sessions de la Sala, l’actual. L’anyell estàtic

RkJQdWJsaXNoZXIy Mjk2NzQ=