SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula
136 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula Ens sentim temptats a dir, amb un punt declarat d’orgull, que l’orgue de l’església de Santanyí és el rei dels instruments musicals de les Balears. La seva ubicació original era en el convent de Sant Domingo de Palma, per al qual el construí Jordi Bosch (1739-1810) el 1765. Segons Roberto L. Pajares Alonso, té dos teclats i 40 registres partits i té la mixtura de ple més nombrosa del món, amb 25 fileres i 1104 tubs. Segons Miquel Barceló i Miquela Danús, fou inaugurat el 30 de novembre de 1762 Després de l’exclaustració de 1835, decretada per Mendizábal, els béns del convent ciutadà es dispersaren. Les vexil·les de la Setmana Santa que conserva la parròquia sembla que provenen del mateix lloc que l’orgue. El magne instrument fou comprat per l’Ajuntament a mestre Guillem Puig l’any 1837 i transportat per mar fins a Cala Figuera, segons un document descobert per Isabel Vidal. Hom diu que en el muntatge en el nou emplaçament no hi va caber tot i restaren parts sense reconstruir, les quals foren emmagatzemades sobre les capelles de la part oriental de l’església. Ha estat restaurat diverses vegades. Algunes restauracions més tost les ha patit, no així la darrera, obra de l’alemany, resident al Papiol, Gerard Grenzing, qui l’any 1984 el deixà en bones condicions. Miquel Pons ha recompilat moltíssimes notícies sobre les vicissituds d’aquesta joia. L’orgue
Made with FlippingBook
RkJQdWJsaXNoZXIy Mjk2NzQ=