SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

147 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula Es Pontàs Sens dubte és el monument natural més emblemàtic de Santanyí. La seva espectacularitat ha inspirat escriptors i el nom ha estat utilitzat per a batejar un carrer de la vila i, temps enrere, una orquestra i una cançó. És un illot perforat d’uns 75 m de llargària, per uns 20 m d’amplària màxima i uns 23 m d’alçària. El punt més acostat a la ribera es troba a una distància aproximada de 10 m. El nom amb què es designa al·ludeix, com és obvi, a la forma de pont de grans dimensions. Entre d’altres espècies vegetals, alberga alguns pins barraquers i peus de baladres, o lleteres arbustives. La geomorfologia ens ensenya que és la boca d’una gran cova marina parcialment esfondrada. En són encara visibles els extrems interns, coneguts amb els noms de Cova des Coloms i Cova des Pontàs. Per les investigacions de Ramon Rosselló, sabem que apareix documentat per primera vegada el 23 de febrer de 1663, quan la zona adjacent és citada com a lloc idoni per a la construcció d’una torre de senyals, la qual, finalment, fou erigida en el lloc de la Roca Fesa. El topònim està expandit pels terrenys immediats i sabem de gent que, per tal d’evitar l’homonímia, diu, amb redundància manifesta, Arc des Pontàs a l’illot, mentre que reserva el nom original des Pontàs per als conradissos dels voltants. L’any 1818 s’usaven per als sementers de la zona els noms de Pontàs de Prop, Pontàs Gran i Pontàs Petit.

RkJQdWJsaXNoZXIy Mjk2NzQ=