SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

Can Ferrereta Can Ferrereta és una de les cases més solemnes de la vila. No debades la importància de la seva estructura dóna nom al carrer. La façana, colrada per les centúries, és d’una austeritat mediterrània. En el corral hi ha l’única sínia que es conserva dins l’espai urbà, ja que l’altra, la de s’Abeurador, fou destruïda en nom d’una millora entesa a la manera dels bàrbars. Guarda el portal, arrecerat sota el pedreny del balcó i esculpit dins una fornícula ben ornamentada, el patró de la parròquia, sant Andreu, amb data de 1774. Estació dels passos El viacrucis de Santanyí, a diferència d’altres de les poblacions veïnes, està marcat per la dissort d’haver estat renovat en temps molt acostats a l’actualitat. Les rajoles antigues foren substituïdes per unes altres i es perdé aquell regust d’antigalla que tenien les velles. Les catorze estacions estaven situades en els edificis següents: I. Església parroquial; II. El Roser; III. Ca Mestre Biel ( Placeta de s’Escola, 4); IV. Can Xoixa (Placeta de s’Escola, 8); V. Cas Guaret Vell (Ferrereta, 5); VI. Can Verger (Bisbe Verger, 4); VII. Can Marc de Cabrera (Bisbe Verger, 24);VIII. Can Manyes (Rafalet, s/n); IX. Ca n’Agustina des Forn ( Rafalet, 18); X. Can Jaume Antoni (Portell, 11); XI. Can Bennàsser (Plaça Major, 14); XII. Can Pinos (Plaça Major, 8-9); XIII. Sa Cova (Plaça Major, 29); XIV. Església parroquial. L’única que subsisteix in situ amb les rajoles originals és aquesta de Cas Guaret Vell, en el Carrer de Can Ferrereta. La de Can Jaume Antoni també és antiga, però no tant com aquesta. Totes les altres són molt modernes, però en el Museu Parroquial es conserven diverses rajoles de les més antigues, que es veu que es varen guardar quan feren les substitucions. 159 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula