SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

18 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula E lnomdeSonDanúss’esmentaperprimeravegadael1685.Abanslapossessióeraconegudaambelnomaraboberber de Benilassar i les seves nombroses variants de la documentació cristiana, però el 1280unBerenguerDanús, segons Andreu Ponç, ja hi tenia un establiment en enfiteusi. Era una alqueriamolt gran, de trenta jovades d’extensió, quan Santanyí només en tenia vint-i-dues. Per la part del nord, confrontava amb l’Alqueria Poca, avui la Costa i el Camp d’en Bover. Arribava fins a la partió de Campos i fins a Cas Perets, antigament dit el Rafal Palla. Tocava pràcticament la vila. Es Velar en formava part i possiblement també s’Olivó. El nom tribal de Benilassar es va conservar fins a principis del darrer quart del segle XVII, però la inèrcia dels documents el fan arribar,molt deformat, fins a les portes del segleXX. De fet, el 1712 ja era un topònimmort. No hi ha cap dubte que és la possessiómés emblemàtica del terme, amb una façana austera, de portal quadrat, defensada per una torre esvelta que encara conserva en tot el perímetre els permòdols del matacà. Hi subsisteixen també un rellotge de sol, unafinestra amb festejador i una llarga escala de caragol. Vora el portal de les cases, un cavalcador parla amb eloqüència d’un antigamanera de transitar, la qual avui s’ha convertit en tot un luxe lligat a l’oci i a l’esbarjo.

RkJQdWJsaXNoZXIy Mjk2NzQ=