SANTANYI MAGAZINE 01

Santanyí magazine ···24 Encontre amb Bernat Vidal i Tomàs Un bon dia es va presentar davant de Bernat Vidal i Tomàs per manifestar-li que volia ses escriptora. Recorda molt bé l’aspecte distant de l’apotecari. Aparentava més un bisbe que un apotecari. I en demanar-li: Què has llegit? Ella, sense dubtar-ho, li digué la veritat: res. I l’aconsellà que escrigués alguna història. Així ho va fer. La primera fou d’una veïna que duia les vaques a abeurar. Antònia l’acompanyava i d’aquesta situació va sorgir la primera història que mostrà a l’apotecari-escriptor. Després de llegir-la, li demanà que seguis escrivint i cada setmana es repetia la mateixa escena quan es presentava a l’apotecaria per llegir-li allò que havia escrit. Sovint es quedava dormit; de tant en quant obria un ull i deia: -això m’agrada molt. Aquestes històries guanyaren després el premi de can Toni Gros, a Vic. Cala d’Or anys 60 I arribà el moment de la seva incorporació laboral a Cala d’Or. Jo venia d’un ambient on no existia cap horitzó de futur, ni espai per somiar. Només tepreparavenper trobar homeper casar-te i tenir fills. Per això et compraven un vestit nou i et deixaven anar a passejar. La mirada insurgent És quasi increïble que una nina de costura , immersa dins un món on no existia ni biblioteca, ni tan sols una llibreria on adquirir algun llibre, ja somiés en escriure històries. Quan sortia de ca ses Monges només li quedava jugar al carrer. Sense tenir consciència que els grans romanien marcats per la postguerra. Sense comprendre perquè la gent es barallava, insultant-se a crits. Aquí va aprendre a valorar la força de les paraules; De gran he sabut que entre els veïns existia persones que havien exercit de botxins i altres de víctimes. Les baralles eren fruit del rancor de la guerra que encara planejava dins la vida del carrer. Jo en aquells dies sols detectava la força de les paraules. I mentre que les altres nines col·leccionaven retalls de niló, que havia arribat amb el contraban, ella arxivava dins del seu capet paraules. Les ànsies d’esbrinar per què hi havia gent que vivia d’una manera i altres, aparentment, d’una altra molt distinta, la dugueren a escriure històries que sorgien del seu carrer. Cultura I Cultura I Culture I Kultur Santanyí magazine