SANTANYI MAGAZINE 04

Santanyí magazine 13 ··· Sebastià Caldentey ha begut coneixements i destresa dins del si familiar. “Si l’església de Santanyí és de pedra i la de Campos de marès, no és per un caprici, és per una qüestió pràctica. S’empraven els materials que tenien més prop. Diferències entre una i l’altra? La de Santanyí té un gra petit, més compacte; el del marès és gruixat i porós i per això s’esflora més.” Quan la pedra de Santanyí ha sortit fora ha estat per a la construcció de la Llotja, la Catedral de Palma, el Castell de Bellver i altres edificis emblemàtics. I dins la història més recent alguns ciutadans alemanys l’han dut al seu país i sovint surt alguna expedició cap a la península, majoritàriament, a cases particulars. “Esglésies ja no se’n fan. A la Sagrada Família, la reformen amb formigó i la vesteixen de pedra” La Llotja de Palma degué resultar molt cara. “I tant, li va costar una càstig a Sagrera. Els comerciants li encarregaren que es fes amb pedra de Santanyí. El transport en aquell moment es feia per mar, o amb carros, depenent d’on estava situada la pedrera. Per terra tenia la dificultat d’uns camins intransitables on les rodes de carro fàcilment s’encallaven pel pes de les pedres. A La Sèu, la de Santanyí arribà per mar. Sortia de Portopetro, - port de pedra - i de cala Sa Nau. El resultat va ser que el Rei no quedà gens satisfet del preu final i castigà Sagrera enviant-lo a reformar el Castell Nuovo de Nàpols. Ho recorda Sebastià Caldentey Juan en el seu Projecte Fi de Carrera: Estudi de la pedra de Santanyí: El 10 de setembre de 1447 el rei Alfons mana als mercaders ciutadans que paguin les 3.000 lliures que deuen d’aquelles 22.000 a mestre Guillem Sagrera que ha fet la Llotja de Ciutat. El 21 d’agost de 1448, Antoni Sagrera, mercader, fill i procurador de Mestre Guillem Sagrera, ara resident a Nàpols, vol cobrar dels mercaders 95 lliures que encara li deuen. La pedra en les seves mans Sebastià Caldentey