SANTANYI MAGAZINE 10

El primer puerto deportivo de España The first pleasure harbour in Spain Der erste Sporthafen Spaniens d’aquella època. L’enclavament d’aquest antic port s’oferia com un lloc ideal per a construir un port esportiu. El problema a Cala d’Or era la quantitat de propietaris afectats, tant per un projecte com per l’altre. Vaig exposar el projecte a Guillermo Cryns, director d’Ultramar Express, i com li agradava molt la navegació, li va semblar una idea estupenda, així que em va dir: Anem-hi a provar-ho!” - El 1968 es va constituir una Associació per a adquirir els terrenys als agricultors, que després vam cedir a l’Estat amb la condició que ens donessin el permís de construir el port i, naturalment, la concessió d’explotar-lo. Jo mateix vaig signar el contracte amb el president. Després d’obtenir el permís el 1970 vam començar les obres. En primer lloc es va construir l’espigó i una petita casa, molt eivissenca, que es va fer servir d’oficina del port en construcció. La primera fase del port va arribar fins al Bar-Terrassa, pensant que hi hauria suficient capacitat per molts anys. Però ben aviat, quan no havien passat dos anys, es va veure que s’havia quedat petit i es va començar amb la primera ampliació. Tot això era una cosa tan nova que quan vam anar al notari de Manacor, per a formalitzar la venda dels primers amarres, ens vam trobar que no tenia ni idea de com es podia registrar la venda d’un “tros de mar”, ja que mai abans s’havia venut un amarre a Espanya. Us podeu ben creure que els primers amarres es van vendre sota el punt de vista de la venda per pisos?- - Amb el projecte del camp de golf, malauradament, no vam tenir la mateixa sort. No va haver manera de convèncer als pagesos de Calonge, propietaris dels terrenys, que un camp de golf podia atreure a persones amb doblers: el que es coneix com a turisme de qualitat.- m s Santanyí magazine 15