Grup de Teatre de Biniamar

- 72 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR ENTRE BASTIDORS Anècdotes del Grup de Teatre de Biniamar DE LA CUROLLA D’EN BERNAT, LES GANES DE FER D’UN ESTOL DE JOVENETS I JOVENETES, I LA MANCA DE DOBLERS, ENCENGUEREN LA FLAMA DEL GRUP DE COMÈDIA DE BINIAMAR, AMB MÉS CORATGE QUE SENY S’ATREVIREN A REPRESENTAR L’OBRA DE JOAN MAS SA PADRINA PER LA NOSTRA PATRONA. A l’Església Nova hi havia pedres, herba i bassiots. El “palco” de l’ajuntament amb alguna post espenyada i roba de llençol de Can Florencio d’Inca per fer ses bambalines. Una cuina de l’amo en Toni Guitó, els cossiols d’en Miquel Blanquet, pastera, alfàbies i altres ormejos de Can Tòfol. En José Antonio Reus amb un equip de música de dos micros i les filigranes d’en Biel Reus amb el llum de tres focus de l’ajuntament, feren possible la posada en escena. L’amo en Tomeu Barraqueta i madò Victòria no gosaven anar a veure el seu fill perquè els va contar que l’assaig general immediatament anterior havia estat un autèntic desastre, segons contà en Genís. Ple a vessar. El porter, en Santos, no donà a l’abast amb els tiquets de la rifa “Quin alè!!!”” EL GRUP DE TEATRE DE BINIAMAR COMENÇÀ A BROLLAR. ENS CONTRACTAREN A CAIMARI I A MOSCARI. Aquí, fou la primera modificació del repartiment dels personatges. Pep Ferrer i Bernat Reus Reus, per motius personals, no pogueren continuar amb aquesta representació i foren substituïts per Lluc Muñoz Benítez i Biel Reus Nicolau. A Sa Padrina n’hi seguiren, any rere any, moltes d’altres….. Cada any per juny s’obria la veda: començaven els assajos. Tres mesos de contacte, diversió i compromís.