Grup de Teatre de Biniamar

- 75 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR Un canvi transcendental, pel que fa a l’escenografia, fou el condicionament de l’Església Nova, que, des de llavors fins a dia d’avui, és el nostre referent com a escenari. I ens ha permès gaudir d’un espai escènic apropiat, i la corresponent adequació per a llum i so, i també, de magatzem, que ens ha permès millorar i ampliar material escènic (bambolines, portes, mobiliari,...). El protocol pel director del grup és més bé estricte. Els assajos davant tot. Tot s’assaja. Començant pel lloc d’assajar són molts els llocs d’assaig que les circumstàncies ens han duit a utilitzar, com l’Escola de Biniamar, la casa del poble (actualment la biblioteca), l’Església Nova de Biniamar (Santuari oficial i que, de vegades, no n’hem pogut disposar), el Centre Sociosanitari, la cotxeria de n’Andreu. L’obsessió del director també es fa evident amb les faltes i puntualitat als assajos. Com també la distracció, “no estar en les bolles”, com és ara menjar pipes, mirar el mòbil, estar entabanat. I ja no parlem quan, per exemple l’actriu, entre escena i escena, s’acosta al pedrís de Son Bassa a festejar amb el “noviete”. Situacions com aqueixes és quan el director amenaça de partir. Un altre fet clar és quan el tècnic de so, més que advertit, acaba bloquejant l’equip a punt de començar la representació. ¡¡¡¡¡¡ HO ENCENS OME’N VAIG!!!!!! Hi ha moments que no són per bromes, quan en plena actuació, se li diu al company que li toca entrar en escena i no és ver. I el company entra en escena. “!!!TIERRA TRÁGAME!!!!” A vegades, els nervis juguen males passades. Ens referim aquí al tema escatològic, més clar, pets i bufes. )))))) Els nervis també poden rompre amb plors i rialles, i amb plors i rialles juntes. Ensopegar, caure, de per si, ja fan riure. Algunes per desgràcia, fan perdre les rialles. Na Catalina Masseta, al Certamen amateur de Teatre a Santa Maria, tengué la desgràcia, en plena actuació, de caure enmig de l’escenari. La pobra sofria dolors a l’esquena, però així i tot no es privà de sortir en escena, tota endiumenjada i amb tacó. Cediren les cames i na Catalina quedà allargada. Foren moments convulsos, on la primera idea fou suspendre l’actuació, però ella, “fort i no em moguis”, va dir que s’havia de seguir. VA ACABAR L’ACTUACIÓ AMB UN GAIATO I AMB UN FORT APLAUDIMENT.