Grup de Teatre de Biniamar

- 88 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR TEATRE MODERN TEXT Sempre s’ha considerat la part primordial del teatre... Tota obra dramàtica s’escriu en diàlegs en primera persona i acotacions de les accions (aquestes sempre entre parèntesis), si bé no és teatre fins que es representa. Tenim un text llibret; ara cal representar-lo. Són molts els espectacles moderns on es prescindeix per complet de la paraula, o la subordinen a elements com la mímica, expressió corporal, dansa, mùsica, desplegament escènic. APARELL ESCÈNIC Escenografia. És l’art per crear els decorats i hem d’entendre per decorats l’ambient on es desenvolupa una representació dramàtica. Avui s’ha evolucionat molt; hem superat les limitacions tècniques. A partir del Renaixement, l’escenografìa comença a adquirir importància. Teló de fons, profunditat del decorat, maquinària teatral, canvi de decorats Pel que fa al drama realista el decorat es converteix en un element bàsic per la representació. El llum elèctric i el so foren un gran pas per a l’escenografia. DIRECCIÓ La personaltat del Director com artista creatiu no sorgeix fins a finals del segle XIX. Sempre havìa estat considerat com a responsable de la coordinació des de l’escenografia a la interpretació. El Director, avui, és qui, en definitiva, converteix el text, llibret, en Teatre mitjançant els procediments que jutgi precisos. Què vull dir i com. El cine ha influït molt en la direcció i l’escenografia. L’ACTUACIÓ-L’ACTOR Les tècniques d’actuació han variat molt. Al teatre clàssic, els grans actors expressaven les emocions a fi de destacar el contingut de l’obra, mitjançant gestos simbòlics, bé molt subtilment o bé de manera exagerada. Actualment l’actor, dins una orientació naturalista, ha de transmetre el seu estat i situació mitjançant tècniques corporals, psicològiques i de l’estudi d’ell mateix i del personatge, procurant treure a escena la personalitat. AMBIENT CINEMATOGRÀFIC El tipus d’espectacle i les indicacions del director marquen l’estil d’interpretació.