LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 154 - E Ens traslladam a Catalunya, tenc l’idea que tots sabeu on és! No és així ? Està just darrera la nostra Serra de Tramuntana, ara ens queda a prop, perquè amb avió en menys d’una hora hi som, en vaixell es necessita un poc més de temps, però també és ràpit. El que vaig a contar-vos, és d’un temps molt llunyà, quan els animals parlaven, no hi havia trens, ni cotxes, l’única locomoció que existía per anar d’un lloc a l’altre eren els carros i les bèsties i per el més poderosos les galeres que ara es conserven com joies de museu. Catalunya era un país, allà tenien rei, i gaudien de tot el que necessitaven, tots estaven ben conformats amb la seva sort, uns més bé i els altres no tant, tots es sentien germans, si un tenia qualque dificultat, els altres amb bona fe l’ajudaven. Passant el temps els pobles creixien i aprenien coses noves, ara Barcelona és una ciutat de les millors del món i les altres províncies l’acompanyen , perquè tenen de tot, en aquell temps també ho era perquè tenia la mar i es podien embarcar i anar a qualsevol port, tenia muntanyes, eren vecins de França, i per terra es podia recórrer tot Europa i Àsia, però pocs eren els que partien, aquí tenien casa seva i tranquil·litat, pel que anaven a cercar ventures les era difícil el retorn. Així que molta pau i concòrdia, conformitat , germanor i amistat és el que hi havia entre els habitants d’aquell país. Més…no tot pot ésser bo, i com es diu en freqüència”es va girar la truita”. En aquells terrenys muntanyosos va vibrar la terra, un terratrèmol va moure roques i penyals, va obrir forats i escletxes, va destruir arbres i cases, el trastorn va ésser gros, va ésser un fenomen del que no hi havien sentit parlar mai. Els mitjans de comunicació eran molt escassos i poc compte es donaven del que succeïa fora del seu entorn, va torbar la gent, com si tots perdessin la lucidesa. Semblava que tot aquell desastre havia acabat, quan tot estava tranquil, provenia de les muntanyes un renou estrepitós amb uns bramuls que pareixia una tempesta que havia La llegenda del drac i Sant Jordi