LA IL·LUSIÓ D’UNA VIDA · Jerín Vallcaneras Vicens

- 155 - d’acabar amb tot i d’un dels forats que estaven oberts a causa del terratrèmol aparegué un drac, sabeu que és un drac? És una espècie de serp gegant, dotada de potes amb arpes, també té ales i una cara feresta. Com vos he dit al principi els animals parlaven, quan va estar davant la gent es va comportar pacífic i va demanar audiència amb el rei, carregats de por li varen concedir, li digué, venc d’altres països que he destruït, ara toca en el vostre, jo pas molta fam, visc de carn humana així que hem d’anar a un acord o agafaré arreu, en necessit un cada dia, el rei molt alterat cridà els seus súbdits, a veure si trobaven una solució, i li proposaren donar-li els vells i els malalts que eren els qui tenien la vida més curta, però ell no es va conformar, va dir que la carn jove també li agradava i pensant-ho bé decidiren fer un sorteig que hi caigués qui hi caigués fos vell o fos jove, fos ric o fos pobre, tots jugaven la mateixa carta, tots el mateix perill. Començaren els sortetjos i la primera que hi va caure va ésser la filla del rei. Quina impressió per tots! Com l’havien de salvar? Més… ningú es va oferir per anar el seu lloc. Es va acomiadar dels seus i amb una carrossa s’en va anar davant el forat d’on provenien els bramuls, no va veure ningú, de sobte aparegué, elegant, molt ben vestit un jove d’alt un vigorós cavall amb una espasa de bronze amb la mà, la va cridar i li digué: Som en Jordi, Déu m’envia a salvar-te, ella en llàgrimes als ulls respongué, no, no vull que exposis la teva vida per mi, a mi m’ha tocat i ho he d’aceptar, tal vegada el pròxim sies tu, i ell amb una veu celestial contestà, a mi no em tocarà , jo ja estic ben salvat. Durant aquesta conversació es sentiren els bramuls d’aquell monstre i uns brufols que feia gronxar els arbres, va comparèixer, va anar a pegar arpada a n’en Jordi però ell el mateix temps li clavà l’espasa. Del drac en sortí una flamarada i no en quedà ni la pols. Amb un petit espai de temps el jove alçà la mà per dir adéu a la princesa i ell i el cavall varen desaparèixer de manera màgica, i en el lloc a on s’havien col·locats hi brostà un roser carregat de roses vermelles amb un llibre obert reposant al seu peu, en lletres daurades es llegia l’inscripció . “ Som Sant Jordi fes seguir la meva memòria” La princesa collir un ram de roses, agafar el llibre i s’en tornar a casa seva bona i sana, contà el succeït , la alegria va ésser immensa i des de llavors el 23 d’abril festa de Sant Jordi a Barcelona i a molts d’altres pobles es celebra la fira del llibre i la rosa, és cosa digna d’ésser visitada, al menys anar-hi una vegada, ho recordereu sempre, els llibres són molt bons per aprendre, i, les roses vermelles simbolitzen un miracle.