SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

Creim que és aquesta cova, i no la homònima del Rafal des Porcs, la que dibuixà l’historiador Joaquim M. Bover, vers 1837, o els anys següents en què vivia a Campos amb un germà cec. El fet que caigué dins l’aigua motivà una glosa burlesca, que reproduí Bernat Vidal a les pàgines del quinzenal «Santanyí»: En Bover, feines deixades, a dins la Cova del Drac va caure ben allargat amb ses ulleres posades. Ai! Quin trastorn, camarades, en remull a dins el riu, però senyant-se, mai, diu, un jurament va prestar: de no tornar dibuixar fins que seria s’estiu. Fins fa pocs anys, el coneixement topogràfic de la cova no passava dels prop de 90 metres de la part no submergida. Després de les recerques subaqüàtiques fetes per Francesc Gràcia i el seu equip, se sap que la part més allunyada de l’entrada se situa a uns 300 metres de distància. A l’entrada, es veu encara una inscripció de tres turistes avant la lettre que la visitaren l’any 1909 i gravaren els noms de Leonie , Louise i Charles al costat d’una pedra del mur megalític que la tanca parcialment. 153 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula