SANTANYÍ a través de la Història, el Paisatge i la Paraula

Hort d’en Bragues Lloc idíl·lic, comtants d’altres emplaçats dins torrents encaixats del territori santanyiner. El safareig es troba eixut i totalment envaït per la salvatge vegetació. Ja no surt aigua per cap de les dues aixetes encastades en els murs, sota sengles diminuts arquets. De la sínia, sols en roman el pou llarguer, curosament emparedat. En certa ocasió, una dona ens contà que havia llegit a papers antics que antigament es deia Hort de sa Mateta. Sabem de la vellesca que aquest tal Bragues es féu famós a la vila per la seva manera de comptar. El presupost que feia per als conreus del seu hortet no era mai encertat. Calculava que si sembrava cent cols guanyaria cent peces de quatre, però el compte no li sortia, perquè una no aferrava, l’altra se la menjaven els cucs, l’altra era furtada... Així, a Santanyí, solem dir, quan els comptes surten errats de manera semblant, perquè no es calculen les despeses i les pèrdues: «cent cols, cent peces, com es compte d’en Bragues». Hom diu també que en Bragues fou enterrat vora l’entrada del cementeri, a fora, dins un dels dos replans que hi havia vora el portal, abans de la darrera reforma. No l’havien enterrat en lloc sagrat perquè, segons deien, tenia una amistançada, però es troba documentat que, efectivament, el soterraren en una d’aquelles dues sepultures per causa de ser simpatitzant de les doctrines del protestantisme. Sembla que, posteriorment, se n’exhumaren les restes. Coves d’en Bragues Es troben vora l’Hort d’en Bragues, obertes en el penya-segat. Són dues coves grosses d’enterrament, d’època talaiòtica i de tècnica mixta, mig naturals i mig artificials. Estan situades l’una vora l’altra. La de més prop del camí fou aprofitada per a vivenda troglodítica i té les seves finestres, el portal i un forn de coure pa; l’altra, de boca molt grossa, té dos nivells i una columna per aguantar el pes del sòtil. A l’altra part del torrent, n’hi ha una tercera, totalment artificial, circular, mot petita, probablement pretalaiòtica, també d’enterrament. 154 Santanyí a través de la història, el paisatge i la paraula