Grup de Teatre de Biniamar

- 80 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR APUNTS DEL TEATRE EL TEATRE, DES DEL SEUS INICIS EN LA PREHISTÒRIA DE LA HUMANITAT, ARRANCADELSRITUALSMÀGICSRELACIONATSAMBLACAÇAQUEESDEVENEN AUTÈNTIQUES CERIMÒNIES DRAMÀTIQUES ON ES RETIA CULTE ALS DÉUS. La paraula Teatre, ve del grec “Theatron”, és donar forma teatral a un fet, sigui escrit o no; representar històries, amb escenificació de la vida dels Déus, davant una audiència combinant oratòria, gesticulació, música, escenografia… Grècia n’és l’autèntic bressol teatral. Al segle V abans de Crist a Grècia s’establiren els models tradicionals de la comèdia i la tragèdia. Nasqué el que es diu l’aparell escènic. Segons la llegenda, quan uns atenesos malferìts recitaren els seus versos als sicilians que els havìen d’ajusticiar, es van emocionar tant que els perdonaren. El “comos” era un àpat de disbauxa després del qual els participants sortien al carrer fent bulla amb els ciutadans que els sortien al pas, satiritzant els seus defectes més visibles. D’aquí ve la paraula “Comèdia”. Els actors grecs eren ciutadans honorables; els romans eren esclaus i, durant molts segles, gent considerada de mala reputació. Roma adoptà la mitologìa grega; aquest fet implica una mateixa temàtica teatral, però el gust és més barroer: adulteris, assassinats, incest són ingredients habituals que s’ofereixen al públic com el pa que promet el Cèsar. A l’Edat Mitjana el coneixement i l’art passen una època de foscor dominada per la ideologìa eclesiàstica. No desapareix el teatre, però es trasllada a l’àmbit litúrgic i als seus escenaris. Representació a les esglésies. L’església medieval fomentà l’escenificació de passatges bìblics, anomenats misteris, que es representen tant a l’ìnterior dels temples com a places, amb intèrprets masculins i clergues. (Segle X). Aquests misteris duraven setmanes i tenien més de 500 personatges. Abans de començar la representació, la majoria dels actors eren entre el públic; quan els tocava entrar en escena, actuaven i, després, continuaven veient la representació. El teatre profà no desapareix, però evoluciona poc a causa de les constants prohibicions de l’Església i a la excomunió per als qui el veuen. El teatre viu una època de repressió per convertir-se en eina propagandística del clergat (segle X-XV) El grup d’actors que anaven d’un poble a l’altre per mostrar el seu repertori d’obres es deìa Faràndula. Per això, aquest mot avui engloba tothom que està dins del món del teatre. El Renaixement és el contrapunt a l’època anterior. La recuperació dels clàssics i