Grup de Teatre de Biniamar

- 81 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR l’alliberament dels costums desemboca en una etapa prolífica per a totes les arts i, evidentment, per al teatre. (segle XV-XVI) La Comèdia de l’art neix per oposició al teatre literari i humanista; segueix la tendència popular del mim romà i es basa en el moviment, la burla i la improvisació (Itàlia, segle XVI). Amos, criats i enamorats són el tipus de la Comèdia de l’art. Tots els personatges duien máscara, llevat dels enamorats (fills dels amos) per poder demostrar al públic els seus sentiments. Les companyies de Comèdia de l’art eren ambulants; places, patis de veïns i palaus es convertien en escenaris amb una tarima i músics que formaven part de l’espectacle. L’època més prolífica del teatre espanyol és el segle d’or, coincidint amb l’esplendor polìtic de l’Imperi. Va ser l’activitat social i cultural més important del moment (segle XVI-XVIII) Les representacions teatrals del segle d’or es feien als corrals de comèdies, pati enrevoltat per tres façanes de cases que rodejaven la tarima que feia d’escenari, i des d’on els nobles guaitaven per veure l’obra. El poble se situava directament al pati a peu dret. Les obres eren tan llargues que el públic durant la representació parlava, fumava i menjava. Si el que veia no li agradava, els queviures eren llançats pel cap dels actors. Era un públic separat per sexes, i el lloc on es posaven les dones estava situat a la part més alta del corral i es deia “cazuela”. Lope de Vega va rompre amb les normes clàssiques renaixentistes fent comèdies populars, amb un nou estil animat i molt àgil. La més representada és Fuenteovejuna . Tirso de Molina és seguidor de l’anterior, però es decanta per les comèdies d’embolics; és el creador del personatge Don Juan. Calderón de la Barca destaca pels drames filosòfics com La vida es sueño i els actes sacramentals. El teatre Isabelí té escenes de molts successos i accions, amb canvis de lloc i de temps molt ràpids, il·lustrats pel text. Els temes són històrics amb personatges molt humans, i els autors més destacats són Marlowe, Shakespeare i Jonson.(Anglaterra segles XVI, XVII). La genialitat del poeta, dramaturg i empresari William Shakespeare es demostra sobretot en la creació dels grans prototips passionals de l’escena: Otel·lo, de la gelosìa; Hamlet, del dubte; Macbeth, de l’ambició; Romeo i Julieta, de l’amor. El Globe és el teatre de Shakespeare. No fa gaire fou restaurat tal com era, és a dir, sense teló i amb una capacitat de 800 espectadors. A La representació d’Enric VIII el 1613, els pirotècnics que llançaren les canonades de salutació al rei al primer acte ho van fer amb tant de realisme que calaren foc al teatre del Globe. El parlament francès gairebé aconsegueix que el teatre desaparegui amb la prohibició dels misteris, però des d’Itàlia es deixa sentir la influència renaixentista i això permet mantenir una llavor suficient com perquè aquesta època sigui el preludi del teatre francès més famós (segle XVI).