Grup de Teatre de Biniamar

- 84 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR EL TEATRE MALLORQUI. SEGLE XX FINS BEN ENDINS DEL SEGLE XX, EL TEATRE MALLORQUÍ, REPRESENTAT SOBRETOT PER GRUPS AFICIONATS, SE CIRCUMSCRIVÍ AL SAINET, ALS GÈNERES DEL CICLE DE NADAL I AL TEATRE ESCOLAR. Als anys 10 del passat segle es formà i arrelà una sèrie de companyies,d’autors i directors que no anà més enllà d’un costumisme crític de registre informal. Durant la Segona República es congrià un moviment d’Acció Catòlica que, donant l’esquena al teatre popular, es proposà restaurar la tradició mallorquina del XIX. amb el suport majoritari de la intel·lectualitat nacionalista i de la premsa. La majoría d’autors eren catòlics conservadors i l’adveniment del franquisme, deixant de banda la censura, no els causà la depuració o la repressió polìtica. Sí que el teatre patí des del 1938, i durant quasi una dècada, la mateixa discriminació escènica per raó de la llengua que a la resta de països catalans. Al 1930 s’estrenà al Teatre Principal de Palma la comèdia en tres actes Es metge nou de Miquel Puigserver (Lloseta 1881-Sóller 1947) que fou un èxit estrepitós. Amb en Miquel Puigserver començà el vertader teatre mallorquí, amb la duita de la nostra llengua materna a les taules del Principal. Faltava, però, que la gent anàs al teatre, que veiés l’obra mallorquina, i tenint en compte els prejudicis del públic del Principal, era precís dur-li. Les monges del Temple feren la bona feina. La funció era a benefici de les seves nines i amb súpliques i corregudes ompliren el teatre. “El metge nou” feu la resta. La gent sortia amb la rialla a la boca després d’haver aplaudit fortament a l’autor i a la companyia Catina-Estelrich que ha estat la gran col·laboradora. La companyia Catina-Estelrich fou l’exponent més clar d’un moviment d’Acció Catòlica que disposava d’uns autors hàbils com foren Miquel Puigserver, abans citat, i Josep M. Tous i Maroto, que amb l’obra El tio de l’Havana aconseguí unes afortunades temporades de Teatre Mallorquí. Durant la dècada següent a la insurrecció militar de juliol de 1936, el teatre mallorquí quedarà a la penombra, sotmès a una fèrria censura politicoreligiosa i a preceptes com el de projectar als primers entreactes la fotografia de Franco per espai de vint segons, durant els quals havìen de sonar els primers compassos de la Marxa Reial, així com també acabar els espectacles abans de mitjanit. Tot espectacle que es representà des del 20 de desembre de 1939 hagué de disposar del corresponent full de censura segellat per La secciòn de censura de la prefectura del Servício Nacional de Propaganda. Al 1947, d’ençà del final de la guerra, s’estrenà la primera obra teatral en català al Teatre Principal de Palma. La fundació de la Companyia Artis (1949), nodrida d’actors de la companya Catina-Estelrich, tingué un cert repunt amb autors tan populars com Pere