Grup de Teatre de Biniamar

- 85 - 40 ANYS DE COMÈDIA A BINIAMAR Capellà, Joan Mas i Xesc Forteza. Mentrestant, autors com Llorenç Villalonga, Llorenç Moyà, Vidal Alcover, aniran elaborant una obra més original, encara que no trascendí als escenaris mallorquins igual que un grup d’autors dramàtics innovadors o renovadors als anys 60-70: Pòrcel, Soler Antich, d’Efak, Barceló… Aquest tipus de teatre no es consolidà a Mallorca fins els anys vuitanta. amb la fundació de companyies com Iguana Teatre i Estudi Zero, i l’aparició d’autors com Guillem Cabrer, Joan Guasp i Miquel Mestre. EL TEATRE MALLORQUÍ. SEGLES XIX-XX. Antoni Nadal. Edicions Documenta Balear. 2021 TEATRE REGIONAL Per les festes de Nadal del 1957 vaig presenciar a Maó la primera representació de l’Artis. Hi vaig acudir amb una certa temença: La companyia s’anomenava de “teatre regional” i m’havien parlat despectivament del teatre mallorquí “de panaret”. Tot just alçat el teló, no obstant aquells prejudicis, me vaig sentir a poc a poc pres dins un meravellós ambient, dins una realitat autènticament teatral, endut per la gràcia d’uns actors que feien teatre amb consciència i el bon estil d’un autor, aleshores, molt jove, del qual m’havia arribat, dèbilment, un eco dels seus èxits populars com a sainetista. Ara puc dir que Sa padrina, Ca nostra i Un senyor damunt un ruc són sainets de costums de primeríssima qualitat. Gosaria a dir més: Que són la superació del sainet de costums fins a convertir-lo en teatre psicològic, en veritable teatre realista. Al costat de la creació de personatges i d’ambient, cal subratllar la gran qualitat dels diàlegs d’en Joan Mas i la perfecta adequació del seu llenguatge, dialectal en el millor sentit del mot, com el de Santiago Rusiñol per exemple, però molt més pur que el de l’escriptor barceloní. Emili Castells. La Companyia Artis fou la que va començar a fondre les argolles d’una censura terriblement rigorosa d’un temps durant el qual tota iniciativa artística-cultural, nascuda o mantinguda des del terreny aficionat, havia d’estar obligatòriament beneïda, controlada i sotmesa a les disposicions i consignes centralistes d’Educación y Descanso. L’Artis, en elevat percentatge, i mercès a la seva tenacitat i fermesa a l’hora de defensar el teatre regional, que, abans de la guerra havia florit amb més o manco fortuna, va aconseguir que s’adherissin a tan noble intent alguns autors ja acreditats i altres de novells que aportaren comèdies actualitzades, nodrides, entre altres, per temes que es trobaven connectats als