CHEFS mallorca gourmet

La Fira de Sant Tomàs s’instal·lava a sa porta de Sant Antoni, i abans a ses Enramades on estaven els Hostals que es convertirien després en la seu de les agències de transports que sortien cap als pobles. Era habitual que els compradors se’nduguessin l’animal caminant. elsmés petits esperaven impacients el moment de topar-se amb altres compradors per fer barallar l’indiot. El millor era el que més s’estufava només en divisar el contrincant. Queda evident que no hi havia gaires passatemps. El plat ha quedat com un dels més saborosos de la cuina illenca. És una au procedent de l’Amèrica central i del nord, que va arribar a Espanya amb un de tants de viatges de tornada que varen fer els conqueridors a final del segle XV. El nom que se li dóna a les nostres Illes fa al·lusió al seu origen: Indiot o gall d’Índies. Una vegada a Europa es va escampar per tot arreu, formant agrupacions locals, de les que l’Indiot mallorquí n’és un exemple més. Tengué des de el principi una bona acollida, de la qual cosa n’és mostra la seva ràpida incorporació a la gastronomia de les Illes. L’indiot negre és el considerat com autòcton de l’illa, i el més apreciat. Té una forta competència amb el blanc francès. Ingredients: 1 Indiot 4 - 6 Kg trossejat Oli d’oliva 2 cebes 2 tomàtigues 1 tassó de vi blanc 100 gr prunes seques 50 gr pinyons 1 Kg patates 100 gr ametlles (per a la picada) 1 fulla de llorer moraduix Pebre i sal Elaboració: Netejar i trossejar l’indiot en porcions, salpebrar i fregir en una cassola de fang. Quan estigui daurat s’afegeix la ceba en tires fines i la tomàtiga a trossos. Saltejar-ho tot molt bé. Afegir els alls, la fulla de llorer, els pinyons, les prunes seques, el tassó de vi blanc i el moraduix i cobrir l’indiot amb suficient aigua per a coure-ho tot a foc lent. Les patates, tallades a daus, es fregeixen a part amb sal. Piquem en el morter les ametlles. Afegim la picada d’ametlles i les patates, que hem preparat a part, a la cassola de la carn i ho couem durant 15 minuts més. Aquest plat, tan típic del nostre Nadal, queda molt més saborós si es deixa reposar mitja hora abans de servir-lo, ja que amb això la salsa pren cos i les raccions no queden brouoses. Bon profit! Santanyí magazine ···76